Samuel Gili i Gaya
- Fons Samuel Gili i Gaya
- Consulta: Biblioteca de Lletres
- Data d'ingrés: 1993
Donació mitjançant conveni entre la família Gili Maluquer i la Universitat de Lleida el 26 de març de 1993
Fons
El fons conté 3.152 monografies (incloent fons antic); 93 títols de publicacions periòdiques i 37 opuscles del filòleg i 771 opuscles d'altres autors. El fons inclou també manuscrits, textos de conferències i material de treball de l'autor. Recull obres literàries, diccionaris, material sobre qüestions fonètiques, llenguatge infantil, bilingüisme, historiografia lingüística...
L’arxiu professional, que es conserva al Departament de Filologia Francesa, Clàssica i Hispànica, conté documents que el filòleg va produir al llarg de la seva vida (textos inèdits, fitxes de treball, esborranys d’articles i conferències, textos originals, etc.), i també documentació relacionada amb la seva feina.
Anys del fons: 1794-1999
Consulteu en el Catàleg UdL
Part del fons es troba digitalitzat i consultable des del repositoris següents:
- Fons Samuel Gili i Gaya
- Repositori Obert UdL
- Memòria Digital de Catalunya --- Fons Samuel Gili i Gaya
- Europeana
Biografia
Samuel Gili i Gaya
Lleida, 1892 – Madrid, 1976
Filòleg i gramàtic.
Estudià al col·legi dels Germans Maristes, i cursà el batxillerat a l’Institut General i Tècnic. L’any 1911 es llicencià en Farmàcia per la Universitat de Barcelona, i exercí com a tal durant uns anys. Tanmateix, la seva vocació era la docència fet que el portà estudiar Filosofia i Lletres, primer a la Universitat de Barcelona i després a la Universitat de Madrid, llicenciant-se el 1915.
Mentre cursa els estudis de doctorat, coneix a Ramón Menéndez Pidal, amb qui col·labora al Centro de Estudios Históricos, on l’any 1916 aconsegueix una beca d’investigació. La fonètica fou objecte d’estudi en els seus primers treballs, sota la direcció de Navarro Tomàs. El 31 de gener de 1923 es va doctorar amb la tesis Elementos fónicos que influyen en la entonación castellana.
Paral·lelament, a partir de 1919, també exercirà com a catedràtic d’institut en diversos centres, entre els quals l’Instituto Escuela de Madrid, que cap al 1920 estava iniciant una nova experiència pedagògica. També va ser professor en diverses universitats americanes.
D’entre la seva obra podem destacar: el Curso superior de sintaxis española, Iniciación en la historia literaria universal, Tesoro lexicográfico i Elementos de fonética general. S’interessà també per la llengua i la literatura catalanes: la poesia de Josep Estadella i Arnó, Joan Maragall i Josep Carner; l’any 1932 publicà “Estudi fonètic del parlar de Lleida”, dins la Miscel·lània filològica dedicada a A. Alcover, entre altres.
Va ser membre d’honor de l’American Association of Teachers of Spanish and Portuguese, membre de la Real Academia Española des de 1961 i corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Academia de Letras y Artes de Puerto Rico.
- Mir, C., et al. (2010). Diccionari biogràfic de les terres de Lleida: política, economia, cultura i societat : segle XX. Lleida : Alfazeta
- Samuel Gili i Gaya. Dins Enciclopèdia.cat (GEC). Recuperat 12 desembre 2014
- Vila Rubio, M. N. (2009). Samuel Gili Gaya : amb veu d’or vell. Lleida : Alfazeta.
Samuel Gili i Gaya : selecció d'imatges
Procedència : arxiu família Gili Maluquer
Bibliografia
- Documents DE Samuel Gili i Gaya en el Catàleg UdL
- Documents SOBRE Samuel Gili i Gaya en el Catàleg UdL
- Gili Gaya, S. (1930). Aterrizajes : cultura e hispanoamericanismo. Indice: mensuario de cultura (San Juan), Año II. 1930, 15 (Jun. 13), p.233.
- Vila Rubio, M. N. (2010). Samuel Gili Gaya, estudio biográfico e introducción a su obra lingüística. Dins TDX : tesis doctorals en xarxa. Recuperat 12 desembre 2014
Enllaços
- Exposició Samuel Gili Gaya: la pedagogia incontestable. Edifici Rectorat, 3 setembre-24 octubre 2018
- Biblioteca Tomás Navarro Tomás
- Biblioteca virtual Miguel de Cervantes. Baltasar Gracián
- Real Academia Española de la Lengua