Maluquer de Motes

Foto de Maluquer de Motes

Fons Joan Maluquer de Motes
Consulta: Biblioteca de Lletres
Data d'ingrés: 2012

Donació mitjançant conveni entre Jordi Maluquer, fill de Joan Maluquer de Motes i Nicolau, i la Universitat de Lleida el 22 de novembre de 2012

Fons

El fons bibliogràfic de l’arqueòleg Joan Maluquer de Motes inclou, aproximadament, 1400 monografies, revistes i opuscles, principalment sobre prehistòria, protohistòria, història antiga, arqueologia i jaciments arqueològics de la Peninsula Ibèrica.

Anys del fons: 1868-2004

Consulteu el fons en el Catàleg UdL

Biografia

Foto de Maluquer de Motes fumant una pipa sentat en una pedra

Joan Maluquer de Motes i Nicolau
Barcelona, 1915 – Artesa de Segre, 1988
Prehistoriador i arqueòleg

Cursà el batxillerat a l'institut Jaume Balmes, i el curs 1931-1932 ingressà a la Universitat de Barcelona, on fins el 1936 seguí els estudis de Filosofia i Lletres, branca d'Història. Allí els seus mestres van ser Pere Bosch Gimpera, de qui Joan Maluquer de Motes es pot considerar el darrer deixeble directe, i Lluís Pericot.

Poc temps després de finalitzar la guerra civil espanyola, comença a col·laborar en tasques docents de la Universitat de Barcelona. Paral·lelament, també treballa amb Lluís Pericot en excavacions a Roses i Ullastret, entre altres.

L'any 1949 guanya la càtedra de Prehistòria a la Universitat de Salamanca, des d'on iniciarà diferents campanyes d'excavació, entre les quals la de Los Castillejos (Sanchorreja, Ávila) i Zugarramundi (Navarra), i fundarà la revista Zephyrus.

El 1959 guanyà la càtedra d'Arqueologia a la Universitat de Barcelona. L'any 1969, quan es va jubilar Lluís Pericot, ocupà la de Prehistòria. Va ser el fundador de l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria i de la revista Pyrenae. Organitzà els Simposia de Prehistòria Peninsular, entre ells el mític dedicat a Tartessos (Jerez de la Frontera 1968).  Com a degà de la Facultat de Filosofia i Lletres va promoure una profunda renovació del pla d’estudis coneguda com a Pla Maluquer (1969). L'any 1974 passà a dirigir la Comisaría Nacional de Excavaciones, des d'on se supervisava el treball de camp que es feia a Espanya.

En el camp de l'arqueologia, treballà, entre altres, en les excavacions de Cortes (Navarra), La Palma-Mas de Mussols (Tortosa), Mianes (Santa Bárbara),  La Pedrera (Vallfogona de Balaguer – Térmens), el Molí de l'Espígol (Tornabous), Puig de Sant Andreu (Ullastret) i Cancho Roano (Zalamea de la Serena, Badajoz). Precisament, l'excavació del palau-santuari de Cancho Roano fou el seu darrer gran projecte i, en l'actualitat, aquest conjunt està declarat monument nacional.

Entre les seves publicacions trobem: Exploraciones y viajes en el mundo antiguo (1950), El yacimiento hallstáttico de Cortes de Navarra. Estudio Crítico I i II (1954 i 1958), Notas sobre la cultura megalítica en Navarra (1964), Epigrafía prelatina de la Península Ibérica (1968), La humanidad prehistórica (1969), Tartessos. La ciudad sin historia (1970), Proceso histórico económico de la primitiva población peninsular (1972), El santuario protohistórico de Zalamea de la Serena (1981, 1983 i 1986) i Molí d'Espígol. Tornabous, poblat ibèric (1986).

Joan Maluquer de Motes: selecció d'imatges

Procedència: arxiu família Maluquer de Motes

Bibliografia

Enllaços